dilluns 17 de març de 2008
Quarta sortida: Ruta pels voltants de Santes Creus
Distància: 8 km.
Desnivell: 170 metres
Ruta senyalitzada
Durada: 2 hores
S'arriba a Santes Creus per l'AP-2 (sortida 11) i, tot seguit, per la carretera TP-2002 que passa per Vila-rodona i arriba a Santes Creus. Se segueixen les indicacions que porten al monestir. Es pot aparcar a la mateixa plaça del monestir (Sant Bernat) o bé a la zona d'aparcament que hi ha al mur que envolta el monestir. A la plaça de Sant Bernat hi ha l'entrada del monestir, l'Ajuntament i l'oficina de turisme.
- 0,00 km (313 m): Es comença a la plaça del monestir. Mirant la façana del monestir, al cantó esquerre de la plaça es veu un túnel: es continua passant per sota del túnel (carrer de la Ferreria), que és un carrer estret amb un pendent lleuger que permet sortir del recinte monàstic. Se surt al carrer de Pere el Gran, es fa la pujada que porta fins a la carretera i se segueix baixant per la carretera a mà esquerra. Als 100 m puja una pista cimentada a mà dreta on hi ha la senyalització del GR 172 en direcció al Pont d'Armentera: se segueix aquesta pista.
- 1,30 km (327 m), 0 h 22 min: Bifurcació: es pren el camí de la dreta que puja seguint la senyalització del GR 172. Al cap de 2 min, al cim de la pujada, hi ha un senyal que indica l'església de Montagut: es continua pel camí de l'esquerra seguint en aquesta direcció.
- 3,60 km (422 m), 0 h 53 min: Bifurcació: se segueix pel camí de l'esquerra seguint la direcció de l'església de Montagut.
- 3,75 km (413 m), 0 h 55 min: Hi ha un encreuament de tres camins: en aquest punt s'abandona la senyalització i es continua pel camí que baixa immediatament a l'esquerra.
- 5,50 km (339 m), 1 h 22 min: Bifurcació. Hi ha un camí que puja a la dreta i un camí que puja a l'esquerra: se segueix per l'esquerra. A partir d'aquí es retroba la senyalització del GR 172.
- 6,80 km (327 m), 1 h 42 min: S'arriba a una bifurcació i se segueix pel GR 172 en direcció a Santes Creus. A partir d'aquí es refan els primers 1300 m amb què s'ha començat la ruta.
- 8 km ( 313 m), 2 h 00 min: Tornada a la plaça del monestir.
dimarts 11 de març de 2008
Segona sortida: Ruta de la cova de Vallmajor d’Albinyana
La segona sortida que hem fet és a la Cova de Vallmajor, al terme municipal d'Albinyana (Baix Penedès). El text de l'excursió l'hem trobat al següent enllaç web, i des d'aquí donem les gràcies a persones com el Joan Cerdà per fer públiques aquestes explicacions senderistes, i així poder aprofitar-les els aficionats a aquesta pràctica.
Desnivell: 200 m.
Distància recorreguda: 8 km.
Durada: 3h.
Itinerari circular parcialment senyalitzat pel GR 92
Deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant de Can Pau Benet, al Carrer Bonastre, on ja veiem el bar on podrem anar a fer el vermut quan arribem de l'excursió.
Iniciem el camí seguint pel carrer Bonastre en direcció al centre de la població pel carrer Castellot fins a la plaça de l’església. Mirant a l’esquerra trobem un indicador de l’ermita de Sant Antoni, cap on ens dirigim.
Durant la primera part de l’itinerari ens acompanyen les marques vermelles i blanques del GR 92, i unes fletxes de color groc.
El camí va de pujada entre vinyes i pel costat de l’Arrabal de la Canal. En acabar les cases, passem per sobre de la canaleta que devalla pel carrer de la Canal provinent d’un dipòsit d’aigua.
Pasem pel costat del diposit, deixant-lo a la dreta, i seguim, sempre de pujada, per la pista asfaltada en direcció a l’ermita que tenim al davant.
Deixem la pista fent dressera per un corriol que surt a la dreta ben senyalitzat per les marques vermelles i blanques del GR i per les fletxes grogues. El camí és pedregós i discorre entre vegetació, amb l’ermita al davant.
Després d’aproximadament mitja hora de camí, arribem així a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, amb bones vistes sobre la comarca i situada uns 160 m per sobre d’Albinyana, que veiem als
nostres peus.
Passem l’ermita seguint la mateixa direcció i les marques, ara de baixada, fins arribar a una pista amb una tanca amb portal en runes a l’altre costat i senyals d’una conducció de gas soterrada cap a la dreta, després de poc més de 1,5 km de camí.
Tenim al davant el fondo de Vallmajor i a l’altre costat, cap el Sud, si ens fixem podem veure l’entrada de la cova de Vallmajor a la part superior dels cingles.
Seguim la pista cap a la dreta i veiem com els senyals de la conducció de gas s’enfilen montanys amunt. Passem pel costat d’una casa, que deixem a l’esquerra. Després d’una pujada arribem
a una bifurcació, on deixem les marques grogues, i prenem cap a l’esquerra per un camí planer que es pot tancar amb una cadena, per arribar planejant a una pineda on s’amaga la masia d'Escansa, després d’uns 3 km de camí.
La pista segueix amb pujada suau deixant la masia a l’esquerra. Ja hem deixat el GR i arribem carenejant a una cruïlla on tornem a trobar els senyals de la conducció de gas.
En aquest punt deixem la pista principal, que gira a la dreta, i en seguim una altra menys marcada. A l’altre costat de la vall podem veure l’ermita de Sant Antoni.
Poc després deixem la desviació que pren cap a la dreta i que després seguirem, una vegada la cova. El camí es torna més pedregós i menys clar fins que acaba en el cingle.
Iniciem el camí seguint pel carrer Bonastre en direcció al centre de la població pel carrer Castellot fins a la plaça de l’església. Mirant a l’esquerra trobem un indicador de l’ermita de Sant Antoni, cap on ens dirigim.
Durant la primera part de l’itinerari ens acompanyen les marques vermelles i blanques del GR 92, i unes fletxes de color groc.
El camí va de pujada entre vinyes i pel costat de l’Arrabal de la Canal. En acabar les cases, passem per sobre de la canaleta que devalla pel carrer de la Canal provinent d’un dipòsit d’aigua.
Pasem pel costat del diposit, deixant-lo a la dreta, i seguim, sempre de pujada, per la pista asfaltada en direcció a l’ermita que tenim al davant.
Deixem la pista fent dressera per un corriol que surt a la dreta ben senyalitzat per les marques vermelles i blanques del GR i per les fletxes grogues. El camí és pedregós i discorre entre vegetació, amb l’ermita al davant.
Després d’aproximadament mitja hora de camí, arribem així a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, amb bones vistes sobre la comarca i situada uns 160 m per sobre d’Albinyana, que veiem als
nostres peus.
Passem l’ermita seguint la mateixa direcció i les marques, ara de baixada, fins arribar a una pista amb una tanca amb portal en runes a l’altre costat i senyals d’una conducció de gas soterrada cap a la dreta, després de poc més de 1,5 km de camí.
Tenim al davant el fondo de Vallmajor i a l’altre costat, cap el Sud, si ens fixem podem veure l’entrada de la cova de Vallmajor a la part superior dels cingles.
Seguim la pista cap a la dreta i veiem com els senyals de la conducció de gas s’enfilen montanys amunt. Passem pel costat d’una casa, que deixem a l’esquerra. Després d’una pujada arribem
a una bifurcació, on deixem les marques grogues, i prenem cap a l’esquerra per un camí planer que es pot tancar amb una cadena, per arribar planejant a una pineda on s’amaga la masia d'Escansa, després d’uns 3 km de camí.
La pista segueix amb pujada suau deixant la masia a l’esquerra. Ja hem deixat el GR i arribem carenejant a una cruïlla on tornem a trobar els senyals de la conducció de gas.
En aquest punt deixem la pista principal, que gira a la dreta, i en seguim una altra menys marcada. A l’altre costat de la vall podem veure l’ermita de Sant Antoni.
Poc després deixem la desviació que pren cap a la dreta i que després seguirem, una vegada la cova. El camí es torna més pedregós i menys clar fins que acaba en el cingle.
Estem en el punt on amb precaució podem devallar fins a la cova de Vallmajor, amagada a l'obac.La cova, habitada des de l’edat de bronze, acollia una colònia de ratpenats i és patrimoni mundial de la UNESCO des del 1998. La seva boca és de 3 m d'alçada per 5 d'amplada i s'endinsa amb fort pendent. Per una de les galeries s'arriba a una sala on hi ha un conjunt de pintures rupestres.
Visitada la cova, desfem el camí fins arribar a la desviació que hem esmentat i que ara prenem cap a l’esquerra, sense arribar al punt on hi havia les senyals de la conducció de gas.
Anem per la nova pista, primer cap el SW fins passar prop dunes torres d’alta tensió i ens dirigim cap el SE de devallada, fins arribar a la carretera de Bonastre a Albinyana.
Passem a la carretera salvant amb precaució uns entrabancs de la vorera i no la deixem fins arribar a Albinyana pel carrer de Bonastre després de passar entre vinyes pel costat d’una hípica.
Primera sortida: El Relliscall de Cal Suc
La primera sortida que vam fer va ser molt fàcil, i sense agafar cotxes. Vam anar a un espai geogràfic molt conegut a Llorenç i els voltants, tot i que pertany al terme municipal de Sant Jaume dels Domenys, que és el "Relliscall de Cal Suc". Aquest relliscall, consisteix en una llengua de pedres que cau per la vessant de la muntanya, i es troba a la serralada prelitoral del Montmell.
L'excursió comença sortint del capdamunt del Carrer Nou de Llorenç, i en direcció a l'Hostal. Haurem de passar 
entre un polígon a l'esquerra, posteriorment un bosc i una nau industrial (la cooperativa d'oli de segon grau del Penedès, CEOLPE), i al cap d'uns pocs minuts arribarem a la rotonda de l'Hostal, que enllaça amb l'Hostal de Baix (vegeu la foto). Havent passat les primeres cases del carrer principal, ens podrem parar a la dreta a contemplar les fabuloses vistes que hi ha a la banda dreta del carrer. Més endavant, i passat l'Hostal Nou, trobem una antiga masia convertida en casa de turisme rural, l'Hostal Gimenelles, i des d'on també hi ha unes vistes espectaculars de la comarca del Baix Penedès.
entre un polígon a l'esquerra, posteriorment un bosc i una nau industrial (la cooperativa d'oli de segon grau del Penedès, CEOLPE), i al cap d'uns pocs minuts arribarem a la rotonda de l'Hostal, que enllaça amb l'Hostal de Baix (vegeu la foto). Havent passat les primeres cases del carrer principal, ens podrem parar a la dreta a contemplar les fabuloses vistes que hi ha a la banda dreta del carrer. Més endavant, i passat l'Hostal Nou, trobem una antiga masia convertida en casa de turisme rural, l'Hostal Gimenelles, i des d'on també hi ha unes vistes espectaculars de la comarca del Baix Penedès.Continuant amb l'excursió, des del mateix carrer principal de l'Hostal de Baix, trobem un camí esfaltat cap a l'esquerra, que prendrem. Aquest ens portarà a un camí clarament delimitat, i que deixarà de ser esfaltat en arribar a unes masies. Fent cap amunt, amb forta pendent, anirem pujant per la muntanya de la serralada, per un camí que es troba asfaltat amb ciment. En un punt del camí trobarem a la vessant de la mateixa muntanya el "Relliscall de Cal Suc", una llengua de pedres. Arribant fins a dalt de tot, trobarem l'esplanada o fons que ens endinsa cap a la serralada prelitoral.
A la primera sortida, com veieu, no vam anar més lluny del fondo i l'esplanada, fent marxa enrere i tornant pel mateix camí. Fàcil però bonic, i aprofitant un dia ben assolellat. Des d'aquí us convidem a gaudir d'aquesta excursió tranquil·la i profitosa.
Com van sorgir les caminades al vermut
Bones!
Aquest bloc l'hem fet per donar a conèixer les sortides senderistes que fem un grup d'amics i amigues de Llorenç del Penedès.
La idea de començar a fer caminades va sortir un divendres de febrer tot fent unes birres al Centre, el punt de trobada de la colla. Entre uns quants ens vam animar a sortir, amb l'objectiu de fer més profitosos aquests diumenges en què et lleves a les tantes i no acabes de trobar-li el suc al dia.
Doncs bé, havent-ho comentat, vam decidir d'emprendre aquest petit projecte, fet a mesura dels mateixos que ho hem començat, i sempre amb la calma i la suposada disponibilitat d'anar a caminar després d'un dissabte més o menys mogut. L'objectiu de la sortida és poder acabar-la amb un vermut de diumenge, per ensucrar la caminada.
Salut, i força vermut!
Aquest bloc l'hem fet per donar a conèixer les sortides senderistes que fem un grup d'amics i amigues de Llorenç del Penedès.
La idea de començar a fer caminades va sortir un divendres de febrer tot fent unes birres al Centre, el punt de trobada de la colla. Entre uns quants ens vam animar a sortir, amb l'objectiu de fer més profitosos aquests diumenges en què et lleves a les tantes i no acabes de trobar-li el suc al dia.
Doncs bé, havent-ho comentat, vam decidir d'emprendre aquest petit projecte, fet a mesura dels mateixos que ho hem començat, i sempre amb la calma i la suposada disponibilitat d'anar a caminar després d'un dissabte més o menys mogut. L'objectiu de la sortida és poder acabar-la amb un vermut de diumenge, per ensucrar la caminada.
Salut, i força vermut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
