La segona sortida que hem fet és a la Cova de Vallmajor, al terme municipal d'Albinyana (Baix Penedès). El text de l'excursió l'hem trobat al següent enllaç web, i des d'aquí donem les gràcies a persones com el Joan Cerdà per fer públiques aquestes explicacions senderistes, i així poder aprofitar-les els aficionats a aquesta pràctica. Aquesta vegada ens disposem a fer aquesta excursió el Jordi Camell, la Roser Esteban, el Pep Guillén, el Jordi Sadurní i la Maria Cunillera.
Desnivell: 200 m.
Distància recorreguda: 8 km.
Durada: 3h.
Itinerari circular parcialment senyalitzat pel GR 92
Deixem el cotxe a l’aparcament del restaurant de Can Pau Benet, al Carrer Bonastre, on ja veiem el bar on podrem anar a fer el vermut quan arribem de l'excursió.
Iniciem el camí seguint pel carrer Bonastre en direcció al centre de la població pel carrer Castellot fins a la plaça de l’església. Mirant a l’esquerra trobem un indicador de l’ermita de Sant Antoni, cap on ens dirigim.
Durant la primera part de l’itinerari ens acompanyen les marques vermelles i blanques del GR 92, i unes fletxes de color groc.
El camí va de pujada entre vinyes i pel costat de l’Arrabal de la Canal. En acabar les cases, passem per sobre de la canaleta que devalla pel carrer de la Canal provinent d’un dipòsit d’aigua.
Pasem pel costat del diposit, deixant-lo a la dreta, i seguim, sempre de pujada, per la pista asfaltada en direcció a l’ermita que tenim al davant.
Deixem la pista fent dressera per un corriol que surt a la dreta ben senyalitzat per les marques vermelles i blanques del GR i per les fletxes grogues. El camí és pedregós i discorre entre vegetació, amb l’ermita al davant.
Després d’aproximadament mitja hora de camí, arribem així a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, amb bones vistes sobre la comarca i situada uns 160 m per sobre d’Albinyana, que veiem als
nostres peus.
Passem l’ermita seguint la mateixa direcció i les marques, ara de baixada, fins arribar a una pista amb una tanca amb portal en runes a l’altre costat i senyals d’una conducció de gas soterrada cap a la dreta, després de poc més de 1,5 km de camí.
Tenim al davant el fondo de Vallmajor i a l’altre costat, cap el Sud, si ens fixem podem veure l’entrada de la cova de Vallmajor a la part superior dels cingles.
Seguim la pista cap a la dreta i veiem com els senyals de la conducció de gas s’enfilen montanys amunt. Passem pel costat d’una casa, que deixem a l’esquerra. Després d’una pujada arribem
a una bifurcació, on deixem les marques grogues, i prenem cap a l’esquerra per un camí planer que es pot tancar amb una cadena, per arribar planejant a una pineda on s’amaga la masia d'Escansa, després d’uns 3 km de camí.
La pista segueix amb pujada suau deixant la masia a l’esquerra. Ja hem deixat el GR i arribem carenejant a una cruïlla on tornem a trobar els senyals de la conducció de gas.
En aquest punt deixem la pista principal, que gira a la dreta, i en seguim una altra menys marcada. A l’altre costat de la vall podem veure l’ermita de Sant Antoni.
Poc després deixem la desviació que pren cap a la dreta i que després seguirem, una vegada la cova. El camí es torna més pedregós i menys clar fins que acaba en el cingle.
Iniciem el camí seguint pel carrer Bonastre en direcció al centre de la població pel carrer Castellot fins a la plaça de l’església. Mirant a l’esquerra trobem un indicador de l’ermita de Sant Antoni, cap on ens dirigim.
Durant la primera part de l’itinerari ens acompanyen les marques vermelles i blanques del GR 92, i unes fletxes de color groc.
El camí va de pujada entre vinyes i pel costat de l’Arrabal de la Canal. En acabar les cases, passem per sobre de la canaleta que devalla pel carrer de la Canal provinent d’un dipòsit d’aigua.
Pasem pel costat del diposit, deixant-lo a la dreta, i seguim, sempre de pujada, per la pista asfaltada en direcció a l’ermita que tenim al davant.
Deixem la pista fent dressera per un corriol que surt a la dreta ben senyalitzat per les marques vermelles i blanques del GR i per les fletxes grogues. El camí és pedregós i discorre entre vegetació, amb l’ermita al davant.
Després d’aproximadament mitja hora de camí, arribem així a l'ermita de Sant Antoni de Pàdua, amb bones vistes sobre la comarca i situada uns 160 m per sobre d’Albinyana, que veiem als
nostres peus.
Passem l’ermita seguint la mateixa direcció i les marques, ara de baixada, fins arribar a una pista amb una tanca amb portal en runes a l’altre costat i senyals d’una conducció de gas soterrada cap a la dreta, després de poc més de 1,5 km de camí.
Tenim al davant el fondo de Vallmajor i a l’altre costat, cap el Sud, si ens fixem podem veure l’entrada de la cova de Vallmajor a la part superior dels cingles.
Seguim la pista cap a la dreta i veiem com els senyals de la conducció de gas s’enfilen montanys amunt. Passem pel costat d’una casa, que deixem a l’esquerra. Després d’una pujada arribem
a una bifurcació, on deixem les marques grogues, i prenem cap a l’esquerra per un camí planer que es pot tancar amb una cadena, per arribar planejant a una pineda on s’amaga la masia d'Escansa, després d’uns 3 km de camí.
La pista segueix amb pujada suau deixant la masia a l’esquerra. Ja hem deixat el GR i arribem carenejant a una cruïlla on tornem a trobar els senyals de la conducció de gas.
En aquest punt deixem la pista principal, que gira a la dreta, i en seguim una altra menys marcada. A l’altre costat de la vall podem veure l’ermita de Sant Antoni.
Poc després deixem la desviació que pren cap a la dreta i que després seguirem, una vegada la cova. El camí es torna més pedregós i menys clar fins que acaba en el cingle.
Estem en el punt on amb precaució podem devallar fins a la cova de Vallmajor, amagada a l'obac.La cova, habitada des de l’edat de bronze, acollia una colònia de ratpenats i és patrimoni mundial de la UNESCO des del 1998. La seva boca és de 3 m d'alçada per 5 d'amplada i s'endinsa amb fort pendent. Per una de les galeries s'arriba a una sala on hi ha un conjunt de pintures rupestres.
Visitada la cova, desfem el camí fins arribar a la desviació que hem esmentat i que ara prenem cap a l’esquerra, sense arribar al punt on hi havia les senyals de la conducció de gas.
Anem per la nova pista, primer cap el SW fins passar prop dunes torres d’alta tensió i ens dirigim cap el SE de devallada, fins arribar a la carretera de Bonastre a Albinyana.
Passem a la carretera salvant amb precaució uns entrabancs de la vorera i no la deixem fins arribar a Albinyana pel carrer de Bonastre després de passar entre vinyes pel costat d’una hípica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada